estímul psíquic

m
Psicologia

Estímul que afecta la conducta o les vivències d’un animal superior.

L’estímul pot ésser adequat, quan provoca la reacció normal d’un receptor; inadequat, quan provoca l’experiència modal típica per la seva acció directa sobre el nervi o si actua anormalment sobre un receptor, i també, en reflexologia, si és condicionat a una reacció que no provoca espontàniament; supraliminar, si es produeix molt per damunt del llindar, condició en la qual és percebut d’una manera diferent; liminar, quan és a la regió del llindar, on la percepció pot presentar-se o no; i subliminar, quan és per sota del llindar, on no pot produir un efecte directe, però sí indirecte. Pavlov i els conductistes han utilitzat exhaustivament el concepte estímul-resposta.