Director del museu de Pontevedra, del qual fou cofundador, així com del Seminario de Estudos Galegos (1923). Són importants els seus estudis sobre lírica galaicoportuguesa i literatura portuguesa del segle d’or (Camões, 1954). Són obres seves Cancioneiriño (1932), Cancionero musical de Galicia (1942), El libro de Santiago (1948), La artesanía en Galicia (1953), la biografia El arzobispo Lago González (1967), Historias de Compostela (1970), Baldaquinos gallegos (1987), amb J.Ramón y Fernández-Oxea, i Fray Martín Sarmiento 1695-1772 (1994) i els reculls d’assaigs sobre literatura i història gallegues Adral (1971, 1981 i 1984). La seva obra de creació —proses en gallec— és recollida a Quintana viva (1971). Alcalde de Pontevedra (1959-68) i conseller de cultura del govern autònom gallec el 1982, des del 1991 era president del Consell de Cultura Gallec.