Es manifesta bruscament, després d’un període d’incubació de tres a sis dies, amb un accés hipertèrmic, dolors localitzats al cap, a l’epigastri i a la columna vertebral, fotofòbia, insomni, agitació, icterícia, albuminúria i trastorns digestius (diarrees, vòmits negres característics, etc.). Originària de l’Àfrica Occidental, on a principis del segle XXI era endèmica en una trentena d'Estatsm és estesa per l’Amèrica Central i l’Amèrica del Sud, on també era present en una desena de països. El 1937 Max Theiler desenvolupà una vacuna eficaç, i el 1939 tingué lloc al Brasil la primera campanya de vacunació massiva . El 2013 l'OMS estimava en uns 84.000–170.000 els casos severs i les morts en 30.000-60.000.
La febre groga, que des del començament del segle XVIII havia castigat reiteradament Cadis (a través del comerç del port amb Amèrica), s’estengué a partir del 1800 per Andalusia i el 1804 cap al sud del País Valencià (a Alacant, on hi hagué 2.472 morts, a Sant Joan, a Guardamar). El 1821 (agost-novembre) hi hagué una important epidèmia a Barcelona (8 846 víctimes), on entrà també pel port (el primer focus fou la Barceloneta). Restaren a la ciutat només les autoritats municipals, dirigides per l’alcalde constitucional Josep Marià de Cabanes. Hom establí un cordó sanitari (l’epidèmia s’estengué, tanmateix, a Tortosa, que perdé la meitat de la població, a Tarragona i a Palma ), cosa que comportà un greu problema econòmic, i des de l’11 d’octubre fou evacuada la població a barraques extramurs. Aquesta epidèmia tingué un gran ressò a França; el govern de Lluís XVIII, recelós davant el nou règim del Trienni Constitucional, establí un gran nombre de tropes a la frontera, on, sota l’excusa de control sanitari, exerciren una labor d’observació i d’ajuda als nuclis absolutistes de l’Urgell; una comissió mèdica francesa (V. Bally, E .Pariset, A. Mazet —que morí víctima de la febre—, V.J. François, J.A. Rouchoux i més tard M. Audouard), acompanyada per dues germanes de l’orde de sant Camil, arribà el 8 d’octubre per investigar sobre la malaltia; l’Académie Française convocà un premi sobre la dedicació abnegada dels metges francesos (hi concorregueren 131 obres) i s’editaren un gran nombre de poemes (entre els quals, de Victor Hugo) i algunes novel·les —la més notable, Dernières lettres de deux amants de Barcelone (1821), de Hyacinthe Latouche—. El 1870, però, encara hi hagué brots epidèmics a Alacant, València, Barcelona i Palma.