Afiliat a la CNT (Confederació Nacional de Treballadors), fou amic de Seguí, Pestaña, Peiró, etc. Visqué a París (1914-1919), on, el 1918 amb el pseudònim Xifort, escriví a Le Libertaire, i també a L’International. Col·laborà en diaris i diverses revistes anarquistes de Barcelona, entre les quals cal subratllar el setmanari Acción que arribà a dirigir; les revistes Mañana i Revista blanca i els diaris El Diluvio i el Noticiero Universal de Barcelona. Fundà ¡Despertad!, a Vigo. Fou empresonat repetidament durant la dictadura de Primo de Rivera, i arran de la seva militància sindicalista hagué d’exiliar-se a França (1923-24). Integrà el grup que restablí Solidaridad Obrera (1930), òrgan de la CNT . Col·laborador d’Esquerra Republicana, escriví a L’Opinió, La Humanitat i La Rambla. Fou cap de l’oficina de premsa de la conselleria d’obres públiques de la Generalitat. S'exilià el 1939, i residí a Mèxic, on proseguí la seva activitat periodística en diaris mexicans importants com Excelsior, El Nacional i Patria Nueva; també fou un assidu col·laborador en les revistes dels catalans de l’exili com El Poble Català, La Nostra Revista i Pont Blau, de Mèxic, Catalunya i Ressorgiment de Buenos Aires, i Endavant de París. En aquest país fundà la revista bibliogràfica Horizontes (1958-67). En els Jocs Florals de Montevideo (1949) obtingué el premi Trueta amb la seva obra Apòstols i mercaders. Quaranta anys de lluita social a Catalunya. Publicà Los archivos del terrorismo blanco (1931), La classe obrera, la revolució, la República i l’Estatut (1932), Corporativisme o república social (1934), Barcelona, 6 d’octubre (1935), La criminologia i el dret penal de la Revolució (1937), Mentre fem la guerra (1938), Catalunya, símbol de llibertat (1942), España desgarrada (1942), Serra i Moret (Mèxic, 1967) i biografies de personatges mexicans (Lázaro Cárdenas, Benito Juárez, Pancho Villa), a més dels contes Homes d’amor i de guerra (1935). Cal esmentar també les traduccions d’obres de Panait Istrati, d’André Lorulot, d’A. Robertson i de M. Viard. L’any 1977 tornà de l’exili i s’establí a Barcelona.