El primer personatge documentat és Guillem de Foixà, varvassor de Foixà (mitjan segle XII). El succeïren dos fills seus: Bernat (I) de Foixà, sense descendència, i Arnau (I) de Foixà, que seguí la cort reial i testà el 1209. El seu fill Bernat (II) de Foixà (mort vers el 1259) tenia en feu, pel bisbe de Girona, els delmes del castell de Foixà, de Gaüses i Viladasens. El seu germà Arnau fou senyor de Cornellà, feu que passà després al seu nebot Arnau (II) de Foixà (mort el 1292), fill de Bernat (II), el qual vengué els seus drets de Gaüses a Arnau de Saminyana, amb l’aprovació dels seus germans, entre els quals fra Guifré de Foixà. Es casà amb la vídua de Ramon Ademar de Santa Pau, germana de Ponç de Gualba, bisbe de Barcelona, i fou també senyor de l’Armentera. Alemany de Foixà i de Gualba, fill seu, fou cridat pel rei, amb altres nobles, a Girona per tal de jurar els pactes fets amb el rei de Mallorca (1302). Prengué part en la campanya d’Almeria (1309-10) i fou veguer de Barcelona i el Vallès (1311). Un germà seu, Guillem de Foixà i de Gualba, tingué possessions a Sant Cebrià dels Alls. El fill d’Alemany, Bernat Guillem de Foixà i de Saportella (mort el 1362), prestà homenatge al bisbe de Girona per les possessions familiars el 1323. Fou convocat a les corts del 1350, el 1356 i el 1358. Fou fet majordom reial a Catalunya, vitalici (1336), però tal càrrec li fou pres per raons d’organització, amb la indemnització corresponent (1360). Tingué una qüestió amb el comte d’Empúries, en la qual es debatia l’embargament de la jurisdicció de Foixà (1353). Fou tutor de les filles de Dalmau Ramon de Xetmar i de Berenguer, fill de Bernat d’Orriols, senyor d’Albons. Fou pare de Bernat Alemany de Foixà i de Porqueres, i aquest d'Arnau de Foixà i d’Orriols (mort vers el 1432), uixer d’armes del rei, el qual, com ell, estigué immergit en les turbulències de l’època. Ambdós feren trets de pau i treva, i Arnau arribà a un procés de composició (1405). Fou germà seu Alemany de Foixà i d'Orriols. Bernat Guillem de Foixà i de Boixadors, fill d’Arnau, fou varvassor de Foixà i de Boixadors (bé que el senyor de Boixadors fou el seu germà Berenguer de Foixà i de Boixadors) i senyor de l’Armentera, lloc que havia passat als Xetmar i que Ramon de Xetmar, per una qüestió de censals, havia cedit a Arnau de Foixà; això no obstant, per sentència reial tal lloc fou novament lliurat a l’hereu de l’esmentat Ramon (1439). Un germà consanguini de Bernat Guillem, Arnau de Foixà i de Sacirera, heretà del seu pare la senyoria d’Albons; fou un dels ambaixadors enviats a Joan II per a demanar l’alliberament del príncep de Viana; oposat al rei (1461), aquest donà Albons a l’infant Enric, comte d’Empúries (1463). Bernat Guillem fou succeït pel seu fill Lluís Benet de Foixà-Boixadors i de Cruïlles, possiblement vers el 1442, bé que hom parla encara del pare el 1453, quan, seguint la qüestió amb els Xetmar, és adjudicat a aquests el castell de Foixà per a completar les rendes de l’Armentera. Lluís Benet fou també rebel a Joan II, i els seus béns foren confiscats i donats al seu cunyat Juan de Salcedo. La vídua d’aquest, Elisabet de Foixà, els donà al castellà d’Amposta, però el rei li retornà el feu, que comprenia també el castell de Boixadors (1478-80). Lluís Benet havia estat succeït, com a senyor titular de Foixà, pel seu fill Joan de Foixà i de Santmiquel, que feu testament el 1507. Germà seu fou Alemany de Foixà-Boixadors i de Santmiquel, senyor de Boixadors, que feu hereu el seu fill Pau Galceran de Foixà-Boixadors i d’Ivorra. En morir aquest sense descendència, l’heretatge passà als fills de la seva tia Aldonça de Foixà i de Santmiquel, muller de Miquel de Vilanova. Fill de Joan fou Bernat Alemany de Foixà-Boixadors i de Cruïlles, que tingué litigi amb el comte d’Empúries perquè el lloctinent general de Catalunya havia embargat la jurisdicció de Foixà (1529). Dels seus fills, el succeí Galceran de Foixà-Boixadors i d’Escales (mort el 1601), varvassor de Foixà, el qual continuà el litigi per a recuperar Boixadors amb Gaspar de Vilanova, net d’Aldonça, i ho aconseguí. Gaspar de Foixà i d’Escales fou veguer de Girona, i Rafael de Foixà i d’Escales fou prior de la capella del castell de Foixà. Galceran deixà una sola filla, Jerònima de Foixà-Boixadors i de Xetmar, varvassora de Foixà i Boixadors, casada (1590) amb Sever de Salbà i de Vallseca. El fill d’aquests, que la succeí el 1622, s’anomenà Galceran de Foixà-Boixadors-Salbà, i morí vers el 1639. Tingué dos fills, Tomàs i Bernat de Foixà Boixadors-Salbà i de Xetmar, que el succeïren, primer l’un i després l’altre, i moriren sense fills. La successió passà aleshores a Vicenç Domènec de Xetmar i de Copons, besnet d’Agnès de Salbà, filla de Jerònima, el qual s’anomenà Vicenç Domènec de Foixà-Boixadors (mort després del 1755). El seu fill Joan Francesc de Foixà-Boixadors i de Copons (mort el 1800), baró de Foixà, fou pare d'Ignasi de Foixà-Boixadors i de Balay de Marignac, que fou succeït pel seu fill, el tinent coronel Narcís de Foixà i d’Andreu (mort el 1843), i aquest fou pare del també tinent coronel Narcís de Foixà i de Miquel (mort el 1866), que obtingué el títol de comte de Foixà el 1866. El seu fill Enric de Foixà i de Bassols (mort el 1910), segon comte, fou governador civil de Ciudad Real i es casà amb la marquesa d’Armendáriz. Llur net fou l’escriptor i diplomàtic Agustí de Foixà i Torroba (mort el 1959), quart comte de Foixà i marquès d’Armendáriz, el qual fou succeït per la seva filla Neus de Foixà i Larrañaga.
La línia dels senyors de Romanyà fou iniciada per Hug Benet de Foixà i de Sacirera, fill d’Arnau de Foixà i d’Orriols, el qual es casà amb Beatriu de Sarroca, senyora de Romanyà. Llur fill Pere de Foixà i de Sarroca morí jove, abans del 1520. Solament tingué tres fills naturals. Un d’ells, Pere de Foixà, com a procurador de la seva tia Beatriu de Foixà i de Sarroca, que havia heretat Romanyà, i també Albons (del seu oncle Arnau de Foixà i de Boixadors), arrendà les possessions a Pere Francesc de Sagarriga (1522). Galceran de Foixà i de Cruïlles, fill de Joan de Foixà i de Santmiquel, se n'apoderà, però fou condemnat a restituir-ho (1540). En realitat, però, li fou adjudicada l’herència pel fet de no haver-hi descendència directa d’Hug Benet, i, malgrat el plet que sobre això tingué amb Cosme de Vallgornera, marit d’Elisabet de Sarroca, Romanyà i Albons passaren a la filla de Galceran, Damiata de Foixà i de Millars, muller de Rafael de Vallgornera.
La línia dels senyors de Maçanet fou iniciada per Berenguer de Foixà i de Bordils (fill de Bernat Guillem de Foixà i de Boixadors i de la seva segona muller, Caterina de Bordils, senyora de Maçanet), que obtingué l’herència materna. Casat amb Eulàlia de Camporrells, filla dels senyors de Cabrera i de Vallbona, llur net Martí Joan de Foixà i de Vilana es casà amb la seva cosina Dionisa de Vilanova, senyora de Castellet de Cornet. Martí Joan es distingí en les guerres de l’emperador Carles V. El seu fill Hug de Foixà i de Vilanova morí sense descendència el 1589, i heretà els feus el fill segon, Octavi de Foixà i de Vilanova, abat de Sant Cugat del Vallès. Un fill natural d’aquest, Lluís de Foixà, fou legitimat (1599) i obtingué la successió i les senyories de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espolla. Feu testament el 1619. Del seu matrimoni amb Anna de Comelles deixà dos fills i successors: Lluís de Foixà i de Comelles, mort després del 1637, i Ignasi de Foixà i de Comelles, que morí vers el 1668. Aquest fou succeït pel seu fill Lluís de Foixà i Marcillo (mort el 1697), pare d'Antoni de Foixà-Camporrells i de Balaguer, que visqué fins el 1732. Fill d’ell fou Antoni de Foixà-Camporrells i de Móra (mort el 1791), i, ja dins el segle XIX, en línia directa, se succeïren Antoni Francesc de Foixà i de Guiu, Antoni Joan de Foixà i de Garma i Rafael de Foixà i de Vidal, que fou el darrer hereu. Una branca sorgida de Lluís de Foixà i de Móra passà a l’illa de Santo Domingo i s’establí a Puerto Rico i a Cuba; hi pertangué el poeta Narcís de Foixà i de Lecanda.
La línia de Sicília fou iniciada per Hug de Foixà i d’Orriols, que el seu pare volia dedicar a l’Església, però que passà a Sicília, on es casà amb Constança de Santmarçal, dama de la reina Blanca, i fou castellà d’Agrigent i tingué rendes sobre els ports de l’illa. Hi ha notícia d’un Arnau de Foixà que fou capità de Trapani vers el 1445. Joan Antoni de Foixà fou castellà del castell de Mar (o Castellammare) de Palerm entre el 1451 i el 1473 i tingué també drets sobre el port d’Agrigent. Un altre Hug de Foixà era castellà del mateix castell el 1486. Un germà seu, Jeroni de Foixà, fou senyor de Recattino com a hereu de la seva mare, Eufèmia, i vengué el feu a Simó Ventimiglia. El recuperà Carles de Foixà, també senyor de Recattino, a mitjan segle XVI. El seu fill Hèrcules de Foixà n'obtingué la donació en casar-se (1586); fou senador de Palerm i conseller de la noble Companyia dels Blancs.