La característica principal de la forma és la unitat assolida mitjançant diversos elements (melòdics, harmònics i rítmics) o determinades combinacions vocals i instrumentals. L’obra pot ésser individualitzada formalment gràcies a un ritme, a una tonalitat o a la repetició de motius melòdics o rítmics. Segons H.Riemann, la paraula forma té dues accepcions: la primera té el sentit d’estructura o de pla de composició en les formes abstractes (lied, sonata, etc), i la segona, com a gènere musical en les formes concretes (estudi, concert, toccata, etc).
f
Música