En augmentar la temperatura d’un sòlid cristal·lí, va augmentant també l’amplitud de vibració dels àtoms de la xarxa cristal·lina, fins que, en arribar a una certa temperatura, anomenada temperatura de fusió o punt de fusió, l’ordre cristal·lí comença a desaparèixer i s’inicia la fusió del sòlid, durant la qual la temperatura es manté constant. El punt de fusió és fix i diferent per a cada substància cristal·lina, bé que depèn de la pressió. Les substàncies amorfes, com és ara la cera, el vidre i la major part dels aliatges, no tenen un punt de fusió fix. Hom anomena calor de fusió la calor necessària per a fondre un gram o un quilogram d’una substància determinada.
f
Física