El tronc és oval, amb els membres anteriors curts i els posteriors llargs, amb els dits units per una membrana. La pell és llisa i d’un color uniforme variable (verdosa, terrosa, negrenca, bruna) o bé amb taques. El mascle té dos sacs vocals que produeixen el rauc característic. Habita a les aigües quietes (estanys, basses, pous, etc), i també als torrents i rierols amb vegatació abundant. La reproducció té lloc durant la primavera, quan cada femella pon de cinc mil a deu mil ous envoltats d’una massa gelatinosa, que durant quatre mesos fan la metamorfosi i passen a capgròs i a adult. A l’hivern es colguen en el fang i resten en letargia. N'hi ha moltes espècies: la granota verda (R. esculenta) té les característiques generals del gènere, la granota comuna (R. radibunda) és semblant a l’anterior, però ateny uns 15 cm de llargada, la granota vermella (R. temporaria) ateny uns 12 cm de longitud i és d’un color bru rosat, la granota saltadora (R. dalmantina) ateny 9 cm de llargada, és de color vermell i habita a Europa, la granota bramadora (R. catesbeiana) ateny fins a 20 cm de llargada i habita als EUA, la granota gegant (R. goliath) és el més gros dels anurs, ateny 33 cm de longitud, pesa 2 kg i habita a l’Àfrica. Algunes espècies, com la granota verda, la granota comuna i la granota vermella, són comunes als Països Catalans.
f
Herpetologia
Granota verda (Rana esculenta)
Mircea Nita (cc-by)