gratacel

rascacielos (es)
skyscraper (en)
m
Arquitectura

Gratacel de la CN Tower a Toronto, Canadà

© Xevi Varela

Casa de pisos que ateny una alçària molt superior a la normal.

Nasqué al segle XIX com a conseqüència de la creixent revaloració del terreny urbà als primers moments de la Revolució Industrial. Tècnicament, W. Le Baron Jenney perfeccionà des del 1879 l’estructura de bastiment d’acer, F. Baumann (1873) experimentà nous sistemes de cimentació, i l’ascensor —que E. Graves Otis ja emprà per a persones el 1857— s’estengué electrificat des del 1887.

Els primers foren els de Chicago —Home Insurance Building (1883-85), de Jenney— i els de Louis Sullivan, com el Guaranty Building de Buffalo (1887-93); entre els primers dominava un cert goticisme, com al Chicago Tribune Tower (1922), de Raymond Hood. El primer que fou construït segons l’anomenat estil internacional fou el Philadelphia Saving Fund Society Building (1931-32), de George Howe i de William Lescare. El Rockefeller Center de Nova York (1931-37), de Reinhard i de Hofmeister, fou el primer complex de gratacels pensat unitàriament. Respecte a l’alçada, l’Empire State de Nova York (1930-32), de Shreve, Lamb i Harmon, mantingué la supremacia des de la seva creació (381 m), fins que fou superat pel World Trade Center de Nova York (1972), de 411 m, i després pel Sears Tower de Chicago (1974), de Skidmore, Owings i Merrill, de 110 plantes i 442 m. Per ordre d’alçada creixent, han destacat posteriorment les Torres Petronas de Kuala Lumpur (1998), de 452 m, la CN Tower de Toronto (1976), de 553,3 m, la Torre de Guangzhou (2009), de 610 m, i el Burj Khalifa de Dubai (2010), de 828 m. A Europa, el gratacel més alt fou, de 1997 a 2012, la torre del Commerzbank de Frankfurt, de 259 m d’altura. Aquest darrer any fou superada per la torre Shard de Londres (310 m). Però també el 2012 a Moscou, hi havia dos edificis en construcció que superaven el Shard, el Mercury City, de més de 340 m, i la Torre Federació, que projectava superar els 500 m.

Actualment, molts gratacels aprofiten l’alçada per a instal·lar-hi antenes de telecomunicacions que, en els pisos inferiors, combinen amb altres funcions (miradors, oficines, serveis públics, etc.). L’atemptat de l’onze de setembre del 2001 que destruí les Torres Bessones del World Trade Center de Nova York obrí un debat sobre la vulnerabilitat d’aquesta mena d’edificis. Tot i això, en la reconstrucció del World Trade Center fou aixecat el One World Trade Center (2013), també conegut per "Torre de la Llibertat" que, amb una alçada de 541 m es convertí en el gratacel més alt dels EUA.

Procés de construcció d’un gratacel