intendent

m
Història

A les monarquies borbòniques de França i d’Espanya, funcionari administratiu que presidia una intendència .

Als Països Catalans començaren a actuar durant la guerra de Successió, motiu pel qual els primers foren militars. Llur funció era l’administració de tots els afers econòmics de l’exèrcit, però posteriorment els foren donades atribucions de tipus fiscal, de foment econòmic (policia, en el lèxic de l’època) i de justícia. L’intendent era el nexe entre l’exèrcit aquarterat a la província i els imposts que hom recollia per a pagar-lo i per a d’altres necessitats de la monarquia (cadastre, equivalent, talla). També era el successor dels antics batlles generals, i administrava el patrimoni reial. A Barcelona presidia la Junta de Comerç. A Palma i a València els intendents eren també corregidors de la ciutat. Perdé atribucions a partir del 1846 i desaparegué el 1849, en ésser creat el càrrec de governador civil. Al Rosselló, el Conflent, el Vallespir i l’Alta Cerdanya, aquest càrrec fou creat el 1660 per l’administració francesa; tenia més atribucions que a l’Estat espanyol.