Capital del maḥoz homònim d’Israel i de l’estat d’Israel des del 1980. La capitalitat eterna li fou conferida pel parlament israelià i comportà que la part oriental de la ciutat, ocupada per Israel des del 1967, fos annexada per aquest país. L’ONU, que no ha reconegut la nova capital, es féu ressò de l’opinió internacional i condemnà la decisió israeliana. Això ha fet que les ambaixades restin a Tel Aviv, malgrat que Jerusalem acull els ministres i oficines del govern, el parlament, el tribunal suprem de justícia, la presidència de l’estat i la del govern. La ciutat antiga, centre de pelegrinatge i turístic, és establerta sobre un altiplà calcari, a uns 700 m sobre el nivell de la Mediterrània (1 145 de la mar Morta), encerclat a l’E per la vall del Cedró i al SW per la vall del Hinnon, que s’uneixen. L’altiplà comprèn el mont Morià, on fou edificat el temple, el mont Ofel, lloc de l’antiga ciutat de David, i el mont Sió, lloc de la tomba de David. La ciutat nova s’ha expandit a l’W de la ciutat vella, a partir de mitjan s. XIX, i hi ha els edificis del govern israelià i la Universitat Hebraica. Té indústries tèxtil i metal·lúrgica i de la construcció. És coneguda amb el nom de 'wš'mm en texts egipcis de la XII dinastia i el d'Urušalim en tauletes d’Al-Amārna (s. XIV aC). Conquerida als jebuseus ( jebuseu) per David, fou convertida en capital del seu regne, i hi fou traslladada l’arca de l’aliança, cosa que la convertí en ciutat santa.
© Fototeca.cat