jívaro
*

f
m
Etnologia

Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Sud, de llengua independent, que habita al vessant oriental dels Andes, entre els rius Pastaza i Amaçones, en un ampli territori que correspon en part al Perú i en part a l’Equador.

Els jívaros es divideixen en quatre tribus i en diverses subtribus, que habiten aïllades les unes de les altres al mig de la selva. Són agricultors i caçadors i construeixen grans cases comunals —jivaría—, on habiten unes quantes famílies. Els diversos grups mantenen una forta rivalitat, que determina lluites ferotges. Quan un guerrer mata un enemic, li talla el cap i el sotmet a una sèrie de manipulacions (el cou amb herbes, l’asseca sobre un foc fumejant) fins que és reduït a la mida d’una taronja. Aquest trofeu, anomenat chancha, és el tresor més apreciat per un guerrer jívaro, que el porta penjat a la cintura o bé el col·loca en un pal davant de la jivaría.