A Barcelona, el 29 de setembre de 1868 es constituí una Junta Provisional Revolucionària de Barcelona, presidida per Tomàs Fàbregas i amb Núñez de Arce com a secretari, que assumí el poder al Principat i, juntament amb la defensa del programa revolucionari i la presa d’unes primeres mesures semblants a les de la resta d’Espanya (expulsió dels jesuïtes, dissolució del cos de mossos d’esquadra, rebaixa dels drets aranzelaris, destrucció d’edificis religiosos, etc), insistí especialment en la descentralització administrativa i en la necessitat d’elegir una junta suprema de tot l’Estat espanyol. La seva reticència envers els caps de la Revolució de Setembre es posà de manifest amb la rebuda freda de Prim i Topete (3 d’octubre) i sobretot en ésser nomenat el nou govern provisional directament per la junta revolucionària de Madrid. Intentà de resistir, sense èxit, la dissolució dictada pel govern (21 d’octubre) i, malgrat ésser confirmada per elecció en sufragi universal (26 000 vots), es dissolgué el 29 d’octubre. Hi hagué, al Principat, altres juntes revolucionàries, com la de Reus i la de Figueres, dita Junta Revolucionària de l’Empordà. Al País Valencià es constituí una Junta Revolucionària Superior de València, presidida per Josep Peris i amb Josep Antoni Guerrero de vicepresident, que mantingué sense entrebancs l’entesa entre progressistes i demòcrates i acceptà sense resistència la seva dissolució (24 d’octubre). La Junta Provisional de Govern de les Balears es formà, presidida per Marià de Quintana, l’1 d’octubre de 1868 i fou reestructurada el 19 d’octubre mitjançant l’elecció per sufragi universal, encapçalada per Joaquim Fiol. No es dissolgué fins el 27 d’octubre. Com a mesures específiques concedí, en especial, la llibertat d’edificació a la zona militar que envoltava la muralla de Palma, la supressió de la sotsgovernació de Menorca, etc.
Història