Iniciada la producció escrita al segle XVI, amb el catecisme de Luter, J. Bretkūnas i K. Syrvidas establiren la primera normativa gramatical. Al segle XVIII sorgí el poeta Donelaitis. Al segle XIX es produí la florida de la literatura lituana, amb una orientació nacionalista que féu fracassar l’intent de russificació (el 1863 foren prohibides les publicacions en lituà). S. Daukantas, J. Basanavičius, V. Kudirca i sobretot el poeta patriòtic A. Baranaukas reflecteixen l’ideal independentista. Els novel·listes Žemaité, Marija Pečkauskaité i Vaidiluté tractaren sobretot les realitats de la pagesia. En teatre es destacaren Keturacis i Vydūnas. Els poetes més notables són V. Kreve, d’inspiració popular, els simbolistes J. Baltrušáitis i F. Kirša i el modernista K. Binkis. Independent el país (1918), s’hi desenvoluparen el futurisme i el dadaisme, amb la revista Keturi Vejai. En el corrent del realisme socialista es destaquen els poetes Tilvytis, Venclova i Neris i els novel·listes Vienuolis, considerat el Čekhov lituà, P. Lvirka i Eva Simonaivté. Darrerament es destaquen en el camp de la prosa A. Cudaitis-Guzevičius, J .Dovydaitis i J. Baltušis, i en poesia A. Jonynas, J. Macevičius, E. Meželaitis, P. Širvis i V. Valsiuviené.
f
Literatura