llanda

f
Transports

Cèrcol metàl·lic unit al botó de la roda, mitjançant raigs o una ànima del mateix material, que serveix de suport al pneumàtic.

Una llanda ha de permetre i afavorir una bona ventilació dels frens, ja siguin de tambor o de disc. Les tensions a què es veuen sotmeses, rotacionals o laterals, fan que la llanda hagi d’ésser de construcció molt sòlida. La seva relació amb la direcció fa que s’hagi d’equilibrar per tal de suportar perfectament la inèrcia de la direcció. En les motocicletes són usades les llandes anomenades d’aliatge, que són semblants a una roda de carro, i que tenen l’avantatge d’ésser indeformables a més de sòlides. Les llandes amb raigs tenen l’inconvenient de descentrar-se amb el temps i amb els petits cops que van patint. Actualment totes les motocicletes de gran cilindrada incorporen llandes d’aliatge amb frens de disc, i algunes de les de petita cilindrada també.