En el teatre grec, la màscara cobria el cap de l’actor, i tenia una gran obertura bucal que amplificava la veu. Acostumava a ésser de color diferent (blanca per als personatges femenins caracteritzats d’home i bruna per als homes), i havia de facilitar la comprensió del drama al públic. El teatre romà, sense renunciar a les innovacions de les atel·lanes, continuà les experiències del teatre grec. Després d’un mil·lenni, la màscara teatral reaparegué espontàniament en les festes carnavalesques d’origen ritual i en la Commedia dell’Arte Italiana, que en feu, però, un ús restringit.
f
Teatre