Col·laborà de ben jove en les revistes satíriques de València, i el 1912 es féu càrrec del setmanari La Traca, de caràcter marcadament anticlerical i eròtic, al qual aconseguí de donar una gran popularitat. Aquest èxit fou la base d’un considerable negoci de publicacions periòdiques, moltes d’elles en llenguatge dialectal i amb ortografia castellana (El Cuento del Dumenche 1914-21; La Sombra, 1924-26; La Chala, 1926- 38; El Fallero, 1921-36; Nostre Teatro, 1921-22 i 1930-32, etc.), i algunes altres en castellà, com la taurina El Clarín i les eròtiques Bésame i El Piropo, i sobretot, novament, La Traca (a partir del 1930), d’enorme difusió a tota la península Ibèrica. També en castellà, edità nombrosos opuscles de propaganda antireligiosa i polèmica ( anticlericalisme). Ni en l’aspecte literari ni en el gràfic, les seves edicions no es distingiren per llur qualitat, però tenien, en canvi, una enèrgica vivesa d’enginy, una mica groller i primari, que els proporcionava una clientela de masses. Durant la guerra civil de 1936-39 les seves revistes continuaren en la mateixa línia popularista i republicana; en acabar el conflicte armat fou condemnat a mort i afusellat.