No té altre ritme que el que li dóna la combinació mètrica en què s’integra. No són versos els monosíl·labs resultants de dos recursos sonors usats per la poesia catalana antiga: aquell que, destacat, repeteix, reforçant-la, la rima del vers precedent, i aquell que funciona com a rim multiplicatiu, aparença de versos d’una o més síl·labes proveïts de la mateixa rima del vers més ampli a l’interior del qual compareixen. Tampoc, les repeticions monosíl·labes en poemes en eco. És un vers tributari de composicions plurimètriques, on es barreja amb versos d’altres metres. Com a vers individualitzat capaç de formar combinacions mètriques monosíl·labes més o menys ben rimades i definides, en la poesia catalana apareix excepcionalment i com a mer joc d’enginy i de tècnica. Hom pot citar el cas, discutible, de la cançó Us, de Cerverí de Girona, i el segur de Bacil, poemet de Pere Quart.
m
Literatura