objecció de consciència

f
Sociologia
Dret

Actitud de qui es nega a obeir una ordre o una llei considerant-la injusta o inacceptable, fent prevaler la decisió de la pròpia consciència sobre la llei positiva.

L’objecció de consciència més coneguda és la que fa referència al servei militar. Les motivacions que porten a aquesta actitud són d’ordre moral, religiós, ètic o polític, adduint raons sobre el respecte a la persona humana, l’antimilitarisme i la crítica a la cursa d’armaments. Els objectors de consciència no violents solen proposar l’establiment d’una defensa civil com una alternativa a la tradicional. A la major part dels països occidentals, els objectors poden fer un servei civil com a alternativa al militar en tasques d’alfabetització, sanitat, assistència social, etc, i d’una durada que ve a ésser uns quants mesos superior a la del servei militar.

El 1997 es presentaren 130.000 declaracions d’objecció de consciència a l’Estat espanyol, i el 1998, el nombre d’objectors superà el dels reclutes (144.823). Amb l’abolició del servei militar obligatori, el 31 de desembre de 2001, finalitzà l’objecció de consciència a l’Estat.