osc
| osca

f
m
Història

Individu d’una antiga població de la Campània, nascuda de la fusió dels samnites amb els opici vers la segona meitat del segle V aC.

Els oscs constituïren tres federacions (la de Càpua, la de Nola i la de Nocera) i entraren en contacte amb Roma el 341 aC. Algunes de llurs ciutats obtingueren la ciutadania, i això féu que es mantinguessin fidels als romans fins el 216 aC, any en què Càpua s’alià amb Anníbal (el 211 aC, però, fou reconquerida). A la fi del s II aC la importància política dels oscs decaigué considerablement, bé que cal destacar que acompliren una funció important d’intermediaris entre la cultura grega i la romana.