partit judicial

m

Dret administratiu

A l’Estat espanyol, unitat territorial integrada per un o més municipis d’una mateixa província, on hi ha un o més jutges de primera instància i instrucció, amb seu a la seva capital, i jurisdicció en tot l’àmbit de la seva demarcació.

Constitueix també la demarcació que hom pren com a base per a la distribució dels diputats provincials en proporció al nombre d’habitants. Els partits judicials es crearen l’any 1834, en cessar els alcaides ordinaris en l’exercici del poder judicial. Aleshores, als Països Catalans hi havia 85 partits judicials, a més dels fragments d’uns altres 5 amb el cap de partit situat a Aragó o a Múrcia. Durant 130 anys els canvis foren petits: algunes supressions (com Ciutadella, incorporada a Maó, o Vila-real a Castelló de la Plana), addicions (com Sabadell, desdoblat de Terrassa, o Villena, que ho fou d’Almansa, partit de l’audiència d’Albacete) i canvis de capitalitat (de Ribes de Freser a Puigcerdà, de Callosa de Segura a Dolores). L’any 1965 hi havia 87 partits i fragments de 4 d’aragonesos. Hom féu un pas endavant en el procés de centralització administrativa reduint a la meitat el nombre de partits, i només les províncies de Girona i Balears restaren inalterades. Però la supressió no fou instantània i hom permeté que continuessin prestant servei els jutges de primera instància i instrucció fins que deixessin la plaça vacant per trasllat o per defunció. Les protestes desencadenades per la dràstica mesura decidiren l’administració a restaurar alguns dels partits suprimits sobre el paper, i el 1970 restaren fixats en 48 partits més fragments de 4 partits aragonesos (no sempre coincidents amb els d’abans). A més, a la província de Castelló hom continuà parlant dels 9 partits judicials d’abans, però només a 3 (Castelló de la Plana, Vinaròs i Sogorb) persistí el jutjat corresponent. Als altres 6 fou reduït a simple jutjat comarcal. La llei orgànica del poder judicial de juliol del 1985 introduí una profunda reforma dels partits judicials. La llei suprimí els jutjats de districte (successors dels antics jutjats municipals i comarcals) i els convertí, segons les necessitats, en jutjats de primera instància i instrucció o en jutjats de pau. Aquesta conversió afecta, per tant, tota la demarcació judicial que té la seva base en el jutjat de primera instància i en el partit judicial, ja que obliga a convertir en nous partits gran nombre del que ara són subdivisions comarcals. Aquesta reforma s’ha de plasmar en una nova llei de planta de demarcació judicial.