L’antiga parròquia de Sant Ponç, que havia estat possessió de la de Sant Feliu de Girona, es trobava prop de la confluència del Ter amb la riera de Fontejau, afluent seu per la dreta, al NW de la ciutat. Molt perjudicada pels aiguats o avingudes del riu, fou acabada d’enderrocar el 1809, durant la guerra del Francès; el lloc depengué des d’aleshores eclesiàsticament de Talaià. És actualment un barri de població immigrada, amb greus dèficits d’infraestructura.