Per a alguns autors aquestes zones o països es troben en la impossibilitat d’assolir un creixement autosostingut a causa de llurs relacions econòmiques internes, que impedeixen l’arrencada de llur producció i de la renda total a repartir. Aquesta situació, anomenada cercle viciós de la pobresa, es materialitza en l’existència d’un baix nivell de demanda, un mercat migrat i una escassa possibilitat d’estalviar. La insuficient disponibilitat de capital obliga a treballar amb productivitats molt baixes, que alhora donaran lloc a una migrada producció i a una renda que obligarà a recomençar un procés amb idèntiques limitacions. La principal objecció a aquesta explicació de la pobresa i del subdesenvolupament parteix de la consideració aïllada d’aquests reductes. La seva superació no depèn tant de l’arrencada de certes magnituds econòmiques fonamentals com del lloc que els correspon en el sistema capitalista mundial.
f
Economia