producte de solubilitat

m
Química

Constant pròpia dels electròlits poc solubles, relativa a la dissociació de la molècula:

que és definida per l’expressió
, on a representa les activitats de l’anió i del catió i v el nombre d’anions i cations que es formen per cada molècula de solut.

El producte de solubilitat és constant a una temperatura determinada i la seva expressió pot ésser deduïda de la teoria de Debye-Hückel, tot i que ja fou introduïda, de manera aproximada, per W. Nernst l’any 1889. A la pràctica, i suposat el cas de substàncies poc solubles dissoltes en aigua pura, hom pot substituir en la seva expressió les activitats per concentracions. Atès que el producte de solubilitat regeix un equilibri que s’estableix en solució saturada, hom pot deduir del seu valor conseqüències de gran aplicació pràctica respecte a processos de dissolució i precipitació.