El generador de vapor és una caldera de tubs de fum, i el vapor és pres del dom, situat a la part superior de la caldera. Tot i que algunes locomotores treballen amb vapor saturat, les més potents ho fan amb vapor sobreescalfat a alta pressió, i a una temperatura que pot arribar als 400°C, obtingut per recirculació dins elements situats a l’interior dels tubs de fum. El combustible, carbó mineral, és carregat amb una pala a la llar de foc o bé mitjançant un dispositiu mecànic. Algunes locomotores cremen olis pesants. La provisió d’aigua i de combustible és disposada en un vagó especial (tènder) o a la mateixa locomotora (locomotora-tènder). Mitjançant un sistema de distribució, el vapor és conduït als cilindres, els quals transmeten el moviment de vaivé a les rodes motrius per mitjà de bieles. En el sistema compound, el vapor treballa primerament dintre els cilindres d’alta pressió, a la sortida dels quals passa als cilindres de baixa pressió, abans d’anar a la xemeneia. Per tal d’augmentar l’adherència, generalment hom efectua la transmissió per mitjà d’un grup d’eixos motors units per bieles d’acoblament. Les locomotores articulades tenen dos o més grups d’eixos motors muntats en bastiments independents i articulats entre ells; aquest sistema permet de construir locomotores d’una gran potència, com els tipus Mallet i Garratt. Tradicionalment hom designa les locomotores de vapor pel nombre d’eixos, mitjançant un nombre de tres xifres, la primera de les quals indica el nombre d’eixos lliures davanters, la segona els eixos motors i la tercera els eixos lliures posteriors. A causa del baix rendiment i de l’elevat cost de manteniment, la locomotora de vapor és en plena decadència, i ha estat retirada de servei gairebé a tot arreu. Una versió moderna és la locomotora de turbina de vapor, en què la màquina alternativa és substituïda per una turbina que acciona directament els eixos motors; en les locomotores de vapor turboelèctriques la transmissió té lloc mitjançant motors elèctrics.
f
Transports