La lluita per la vida no és una lluita cruenta (aspecte propugnat per A.R.Wallace) sinó una millor adaptació a l’ambient, on els éssers més adaptats sobreviuen, mentre que els menys adaptats són eliminats. La competència entre individus de la mateixa espècie té lloc sobretot en els camps de la recerca d’aliment, de la fugida dels enemics, de la resistència a les malalties i de l’èxit en l’aparellament. Tenint en compte que hi ha variacions entre els individus de la mateixa espècie i que en neixen molts més que no en sobreviuen, tenen més oportunitat de perpetuar l’espècie els individus que tenen algun avantatge, bé que lleuger, i són destruïts els que presenten variacions en sentit contrari. Hom diu, doncs, que les variacions que representen algun avantatge (i que tenen, per tant, més èxit) i llurs progènies han estat seleccionades per un procés natural. És a dir, les diferents variacions tenen un valor de supervivència divers enfront de les circumstàncies més o menys hostils en què viuen tots els organismes. Mitjançant l’acumulació successiva de les variacions en una mateixa direcció, es podria arribar a produir, finalment, una nova espècie. Allò que Darwin no pogué explicar fou el mecanisme mitjançant el qual es produïa aquesta variabilitat, perquè encara no eren conegudes les lleis de la genètica. Amb el desenvolupament de la genètica, hom observà que les variacions corresponen a les mutacions i que la selecció natural actua, doncs, a la manera d’un garbell de mutants, els quals se seleccionen per llur eficàcia biològica. La selecció actua, de fet, a través del fenotip, el qual depèn, en part, del genotip i, en part, de l’ambient. El valor d’adaptació d’un genotip depèn del medi ambient en què ha de viure el seu portador; entre tots els mutants produïts a l’atzar, el medi selecciona els que, casualment, són més ben adaptats a aquest ambient concret; però la selecció natural no és pas una selecció rigorosa i infal·lible, sinó una qüestió de probabilitats o d’oportunitats de supervivència. Aquest fet és sovint demostrat en la natura (melanosi industrial) i experimentalment (resistència a antibiòtics i plaguicides, etc). Quantitativament, el procés d’evolució dels éssers vius sobre la terra pot ésser explicat per mitjà de la mutació i de la selecció natural, juntament amb la migració o fluix genètic entre les poblacions i la deriva genètica.
f
Biologia