i Eduard Amvros’jevič Ševardnadze | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Eduard Amvros’jevič Ševardnadze

Nom transcrit al català d’Eduard Xevardnadze
Eduard Amvros’jevič Ševardnadze (1997)
© Robert D. Ward
ciències polítiques polít
Polític georgià.
Mamati, Geòrgia, 25 de gener de 1928 — Tbilisi, 7 de juliol de 2014

Militant del PCUS des del 1948, fou primer secretari del Komsomol (1975-61) i del partit comunista a Geòrgia (1972), membre del comitè central (1976) i del politburó del PCUS el 1985, any que substituí Andrej Gromyko al ministeri d’afers estrangers. Molt compromès amb la perestroika de Gorbačov, en aquest càrrec es féu notar pel seu distanciament amb l'ortodòxia comunista, i negocià amb els Estats Units una significativa reducció dels arsenals de míssils d'abast mitjà, ordenà la retirada soviètica de l'Afganistan, permeté la reunificació alemanya i retirà els contingents soviètics dels antics satèl·lits de l'URSS. Renuncià el càrrec el desembre del 1990 com a protesta per la creixent pressió dels involucionistes, i el 1991 abandonà el PCUS.

Fracassat el cop d’estat de l’agost del 1991, intentà en va impedir la desintegració de l’URSS. De nou a Geòrgia, el març del 1992 fou designat cap del govern del consell d’estat per la junta militar que havia enderrocat el 1990 el president electe Zviad Gamsaḫurdia. Arran del conflicte armat que enfrontà el govern georgià amb els partidaris d'aquest i amb els secessionistes d’Abkhàzia i Ossètia, Ševarnadze obtingué suport militar de Rússia. L’octubre del 1992 fou confirmat en el càrrec. Reelegit president de Geòrgia el 1995 i el 2000, sobrevisqué a tres atemptats (1992, 1995 i 2000) i intentà mantenir sota control un país depauperat per la pobresa i el dèficit energètic, la violència ètnica i de faccions, la corrupció i el crim organitzat.

Acusat d'enriquir-se il·lícitament, de pràctiques autoritàries i de frau electoral sistemàtic sobretot a partir del segon mandat, el novembre del 2001 la clausura d’una emissora de ràdio crítica amb el govern provocà una revolta de grans proporcions. Les protestes esdevingueren multitudinàries en ocasió de les irregularitats en les eleccions legislatives del novembre del 2003, que culminaren amb la seva dimissió després de 12 anys ininterromputs en el càrrec.

Data de revisió: 
2014-07-08
Llegir més...