Es llicencià en dret i, afiliat al Frente de Juventudes, fou procurador a les Corts franquistes (1967-76). Féu carrera en l'Organización Sindical Española, de la qual fou delegat provincial a Barcelona (1970-1975) i més tard, com a home de confiança de Rodolfo Martín Villa, secretari general (1976), amb la missió de desmuntar el verticalisme. Substitut de Joaquim Viola i Sauret en l’alcaldia de Barcelona (desembre del 1976 — gener del 1979), durant el seu mandat fou víctima d’intents d’assassinat, i hi introduí un estil més obert i populista, cercant l’entesa amb les associacions de veïns i les forces democràtiques i impulsà iniciativers de reordenació i correcció de l’urbanisme dels anys seixanta. Fou senador per designació reial en 1977-79, i s’aproximà al Partit dels Socialistes de Catalunya. El 2008 rebé la Creu de Sant Jordi.