Inicialment, reuní membres de la revista Ciència, vinculats a la Societat Catalana de Química, que es dissolgué en crear-se la filial corresponent, i científics del Servei Meteorològic de Catalunya. Josep Estalella en fou el primer president. El succeí Eduard Fontserè (en els períodes 1933-35 i 1936-39), que en mantingué el caliu, com a president de la Secció de Ciències de l’Institut, fins el 1959, en què s’iniciaren de nou les activitats a la clandestinitat amb una nova junta presidida per A.Esteve i Subirana. Entre les seves activitats destacaren els cursos organitzats en col·laboració amb la CIRIT, les Trobades sobre Recerca Experimental en Física i Química (dins de l’àmbit de la Universitat Catalana d’Estiu), els Premis per a Estudiants, l’edició del Butlletí i d’altres publicacions, i l’organització de grups de treball. L’any 1987 es dividí en quatre societats filials de l’IEC: La Societat Catalana de Tecnologia, la Societat Catalana de Física, la Societat Catalana de Matemàtica i la Societat Catalana de Química.