Titulat a San Fernando (Madrid), el 1852. S'instal.là a Barcelona, i formà part de l’Escola de Mestres d’Obres des del 1853. El 1854 fou condecorat per la seva meritòria actuació durant l’epidèmia de còlera, que tingué al seu càrrec els hospitals. Arquitecte diocesà (1874-92), acadèmic de Ciències i Arts (des del 1875) i de Belles Arts (des del 1856). Restaurà l’església del Pi (1856) i hi construí l’altar major, cremat el 1936. També restaurà Sant Pere de Camprodon i, com a arquitecte provincial, l’edifici de la diputació de Barcelona. Fou autor de l’absis de Montserrat —on col.laborà Gaudí— (1876) i del primer projecte de la Sagrada Família, començat el 1882, fins el 1883, que el succeí Gaudí. Féu els plans de les torres i la muralla de Canaletes (1855). Fou president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya (1879-80) i director de l’Escola d’Arquitectura (1889-1900).
Part superior de la façana de la basílica del monestir de Montserrat, obra de Francisco de Paula del Villar y Lozano
© Fototeca.cat
Arquitecte.