Per bé que la disconformitat de determinats sectors de les forces armades amb el desmantellament del franquisme i amb l’evolució democràtica del país es palesà ocasionalment des del 1977, i àdhuc hom havia desarticulat temptatives colpistes concretes (“operació Galàxia”, novembre del 1978), sembla que fou al començament del 1980 quan s’inicià el procés conspiratiu que, amb el suport moral i material de la ultradreta civil, tingué com a caps visibles els generals Jaime Milans del Bosch i Alfonso Armada i, com a braç executor, el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero Molina.
Intent de cop d’estat al Congrés dels Diputats el vint-i-tres de febrer de 1981
© Fototeca.cat
Aquest, la tarda del 23 de febrer, ocupà violentament amb dos-cents guàrdies el Congrés del Diputats, reunit per a investir Leopoldo Calvo Sotelo com a president del govern, i segrestà els parlamentaris i l’executiu, mentre Milans proclamava l’estat d’excepció a la III Regió Militar i feia ocupar per les tropes els carrers de València. Durant la nit, però, el pronunciament del rei Joan Carles I a favor de la legalitat constitucional impedí l’extensió del moviment a la resta de l’exèrcit, i l’aïllament dels revoltats accentuà llur divisió entre “moderats”, favorables a la formació d’un govern d’emergència presidit per Armada amb polítics civils, i “radicals” (Tejero), partidaris d’una dictadura neofranquista sense pal·liatius; després de confuses negociacions, cap al migdia del 24 de febrer els rebels desistiren a Madrid i a València, foren arrestats, i diputats i govern recobraren la llibertat.
Dels processos judicials subsegüents en resultà el processament de trenta-dos militars i un civil, que foren sotmesos a judici entre el febrer i el maig del 1982, davant del Consell Suprem de Justícia Militar, el qual n’absolgué onze, condemnà Milà i Tejero a 30 anys de presó i la resta de processats a penes sensiblement menors. Presentats recursos de cassació al Tribunal Suprem, la sentència (maig del 1983) fou de 30 anys per a Milans del Bosch i Tejero i 26 anys per a Armada, tres absolucions, i condemnes entre 1 a 12 anys per a la resta dels processats. El 1988 Alfonso Armada fou indultat pel govern per motius de salut, el 1990 Jaime Milans del Bosch fou excarcerat en règim de llibertat condicional per raó de la seva edat avançada, i el 1996 Antonio Tejero Molina fou també excarcerat en règim de llibertat condicional.
Els efectes polítics del cop fallit foren visibles molt aviat: el primer, un enfortiment de la institució monàrquica i, molt en particular del rei Joan Carles, que d’una imatge qüestionada pels seus orígens vinculats al franquisme passà a ser considerat per l’opinió pública la figura providencial de la Transició que salvà la democràcia espanyola. En segon lloc es produí una frenada i una involució en el desplegament de l’anomenat estat de les autonomies, especialment pel que fa a Catalunya i al País Basc, que tingué com a primera materialització la LOAPA (parcialment desactivada pel Tribunal Constitucional). Per la seva banda, l’executiu socialista sorgit de les eleccions de l’octubre de 1982 procedí a una depuració de la cúpula militar.
Quaranta anys després dels fets subsistien encara incògnites significatives sobre l’intent, de les quals sobresortia l’actitud de Joan Carles I davant del cop, qui segons un bon nombre d’interpretacions, s’hauria desdit en el darrer moment d’una suposada connivència amb sectors militars. El caràcter restrictiu de la normativa legal espanyola respecte als secrets d’estat (una de les poques d’Europa que no preveu límits temporals per a la desclassificació de documents) impedeix l’esclariment d’aquestes incògnites.