Comprèn tota la vall baixa del Verdoble, des del pas de la Vaca, límit amb el Perapertusès (Occitània), fins a les gorges del Verdoble (poc abans de l’aiguabarreig d’aquest riu amb l’Aglí) i un sector del vessant de l’esquerra de la conca baixa del riu de Maurí, al peu del grau de Maurí, al límit amb la Fenolleda, on hi ha els importants masos de les Fredes i de la Devesa. El sector oriental comprèn una bona part de la serra de Talteüll (518 m alt), important massa calcària que constitueix una de les branques més meridionals de les Corberes, continuada, vers el N, després de la vall de Vingrau. Els conreus ocupen menys d’una cinquena part del terme (986 ha) i es limiten pràcticament a la vinya (962 ha: 935 destinades a la producció de vi de qualitat superior), 6 ha d’albercoquers i algunes plantacions d’oliveres. Hi ha un celler cooperatiu i grans pedreres de calcària per a l’obtenció de pols de marbre.
El poble (654 h agl [1982]: 110 m alt) és situat a l’esquerra del Verdoble, al centre de la depressió que aquest riu ha buidat dins les margues negres de l’Albià, al voltant de l’església parroquial i al peu de la cinglera que forma en aquest indret la serra de Talteüll. Dalt de la cinglera hi ha les restes de l’antic castell de Talteüll, esmentat ja el 1011 com a possessió del comte de Besalú, a qui pertanyia tant aquest sector del Rosselló com els veïns territoris de Fenolleda i Perapertusès. Amb el tractat de Corbeil (1258) aquest castell prengué una gran importància per la seva situació damunt la nova frontera amb França; des de Pere III, els reis de Catalunya-Aragó hi tingueren sempre un castellà i una guarnició, però després de l’annexió a França del 1659 el castell fou destruït amb explosius. Del 1659 al 1790 formà part de la diòcesi de Narbona, com Vingrau. En un dels cims de la mateixa serra, a 498 m alt, dominant la vall del Verdoble i totes les Corberes vers el N i l’W, i la vall de l’Aglí i tota la plana rossellonesa vers l’E i el S, s’alça la torre de Talteüll (o del Far), obra del segle XIV, que depenia del castell abans esmentat com a torre de guaita. Dins el municipi, a l’anomenada cova de l’Aragó, hom ha trobat restes humanes, de les més antigues d’Europa, conegudes per l’home de Talteüll (o home de l’Aragó), que han estat classificades dins el Paleolític inferior; tenen una antiguitat d’uns 450.000 anys i corresponen a una variant arcaica d'Homo sapiens, probablement precursora de l’home de Neandertal. Són exposades al Museu de la Prehistòria. El terme comprèn també la capella i antic poble de Santes Puelles.