tamàndua

Tamandua tetradactyla (nc.)

m

Mastologia

Mamífer de l’ordre dels edentats, subordre dels xenartres, de la família dels mirmecofàgids, que arriba a 1,20 m de longitud total, la meitat de la qual correspon a la cua.

Es diferencia de l’os formiguer pels seus costums arborícoles i pel fet de tenir un musell més curt i unes orelles més grosses. És cobert d’un pèl curt, atapeït i aspre. De vida nocturna, s’alimenta d’insectes, sobretot de formigues, i també de mel. L’àrea de distribució de l’espècie comprèn l’Amèrica Central i la del Sud fins a Bolívia.