Col·laborador de Justinià, fou magister officiorum (ministre de l’interior) i quaestor sacri palatii (ministre de justícia). Fou el principal inspirador de l’obra legislativa de Justinià: col·laborà en la redacció d'El Codi (529) i en la seva segona edició (Codex repetitae praelectionis, 534), dirigí la redacció del Digest (533) i de les Institucions (533) i, a desgrat d’haver estat destituït arran de la revolta de la Nika del 532 (provocada en bona part pel seu afany de riqueses), continuà essent l’ànima de la legislació imperial en l’eliminació de les noves constitucions (Novel·les).
Malgrat les interpolacions i modificacions a què sotmetia els textos de la jurisprudència clàssica, hom li deu la conservació d’una gran part de l’antiga saviesa jurídica. De l’època anterior a la col·laboració amb Justinià, hom li atribueix algunes obres que la Suda adscriví a un seu contemporani i homònim, una revisió dels fasts consulars (‘ΨπατικόΘ καταλογάδην ειΘ Ἰοψστινιανòν αψτοκάτορα), una cronologia dels emperadors (ΒασιλκòΘ ειΘ Ἰοψστινανόν) i una història del calendari (Περì μηνὠν ἀπαλλαγηΘ).