zeolita

f
Química

Denominació genèrica de diversos aluminosilicats, tant naturals com sintètics, d’estructura tridimensional, la part aniònica dels quals pot ésser representada per la fórmula [(Al, Si)O2] n .

Presenten, com a característica més important, xarxes obertes que determinen l’existència de cavitats en el si de l’estructura, la qual cosa permet el seu ús com a bescanviadors d’ions i, fonamentalment, com a adsorbents selectius d’una gran efectivitat. Actualment hom coneix un gran nombre de zeolites sintètiques, les quals responen a fórmules del tipus Mn x / n [AlO2)x · (SiO2)y] · zH2O i constitueix un grup de materials d’una gran importància ecònomica. Una de les més emprades és la fórmula Na1 2[(AlO2)1 2(SiO2)1 2] · 27 H2O. que hom obté per cristal·lització d’un gel d’aluminosilicat sòdic de composició adequada. En llurs formes hidratades, les zeolites tenen aplicació com a bescanviadors catiònics, mentre que llurs formes anhidres constitueixen l’estructura bàsica dels diversos tamisos moleculars i tenen també aplicació com a suport per a catalitzadors.