visitador
| visitadora

f
m
Dret canònic

Persona que practica la visita pastoral a una parròquia o canònica, a un monestir o entitat.

El deure de visitar corresponia al bisbe en la seva pròpia diòcesi, a l’arquebisbe en el territori de la seva metròpolis i als superiors religiosos o delegats seus als convents o monestirs de la seva jurisdicció. Els prelats dels Països Catalans visitaren sovint el bisbat personalment, i, per privilegi de Benet XII (1336), que els permetia de rebre’n la paga, i la llei general, se serviren també de delegats, especialment ardiaques, degans i clergues del cercle episcopal.