El 1375 era ardiaca de Besalú, a Girona, i el 1388 fou elegit bisbe d’Urgell. El 1396, ensems amb el seu germà Francesc, ajudà amb homes i diners els comtes Hug Roger II de Pallars i Pere II d’Urgell a combatre el comte Mateu I de Foix, que pretenia la corona d’Aragó. El 1400 disposà la celebració de la festa de la Puríssima a tota la diòcesi, intentà, sense èxit, de reduir el nombre de canonges i d’ardiaques d’Urgell i el 1408 assistí al concili de Perpinyà convocat per Benet XIII. Mort el rei Martí I tingué bregues per qüestió de jurisdiccions amb el comte de Pallars; formà part, entre el 1410 i el 1412, de l’òrgan executiui del parlament de Catalunya, fou ambaixador del parlament al compromís de Casp i el 1412 fou tramès, juntament amb Guillem de Montcada, al comte Jaume II d’Urgell per a persuadir-lo d’acceptar la decisió de Casp.