Estudià a Berga, i completà els estudis musicals amb el mestre de capella de la seu de Barcelona, Francesc Queralt. El 1829 anà a Milà, on treballà amb Piantanida i Bonifacio Asioli. En tornar a Barcelona fou nomenat mestre de capella de la catedral (1830), càrrec que deixà tres anys més tard per anar a dirigir els espectacles d’òpera del Teatre Principal de València. Després tornà a Barcelona, on es dedicà totalment a l’ensenyament i a la composició. En el camp de la música religiosa escriví una Missa pastoril (1828), obra d’una gran inspiració melòdica i d’instrumentació original, que assolí una gran difusió tot el s XIX. També escriví una Missa per a gran orquestra i la Missa anomenada de l’arpa, tres misses de glòria i una Missa de rèquiem, una Pregària de la Verge, per a cor, un Tantum ergo, un O Salutaris i un nombre crescut de motets, lletanies, goigs i responsoris. La seva obra més notable és el seu Rèquiem del 1845, de grans dimensions i estil sever. També compongué un Caprici per a gran orquestra, dues simfonies i diferents peces per a piano. Publicà un mètode de solfeig i completà el mètode de composició d’Antonín Rejcha.