El terme és drenat pels barrancs de la Font Roja, dels Castells, de la Penya Roja i de la Carrasqueta. La meitat del territori és improductiu i cobert de garriga. L'economia tradicional era basada en el secà, dedicat a cereals, vinya, ametllers i oliveres, complementat pel regadiu. Hom ha introduït diverses granges de porcs. La vila ( vilanovins; 348 m alt.) és situada en un turó, que domina la capçalera del barranc de Vilanova, afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves. El nucli central envolta la plaça de l’església parroquial (Sant Bartomeu), on es conserva l’altar de Sant Roc, barroc, obra dels Capuç. S'ha conservat la tradició de les fogueres de Sant Antoni, amb una desfilada de clavaris a cavall, que han de saltar entre les flames. Pertangué a l’orde de Montesa. Dins el terme hi ha l’ermita de Calvari, amb frescs de Joaquim Oliet. L'any 2011 hi fou inaugurat l'aeroport de Castelló.
Vista del poble de Vilanova d'Alcolea
© CIC-Moià