A l’antiga església parroquial, que depèn de l’església de Vila-rodona, es venera la Mare de Déu de Vilardida. L'edifici és del segle XVIII.
El lloc és esmentat (Villa Ardidam) ja el 1009 com a feu dels bisbes de Barcelona. El 1151 Vilardida, que formava part del terme del Montmell, fou donada per Ponç Pere en feu a Ramon de Llorenç perquè hi construís un castell i cases. El 1194 surt Bernat de Vilardida com a senyor o castlà del lloc, amb alguna dependència del bisbe. El 1553 tenia 2 focs. El 1632 consta com a lloc de baró. El 1706 Joan Fans, del Mas de Fans, era senyor baró del castell i el terme de Vilardida; el 1708 el terme tenia tres quarts de tomb, amb 4 cases i 10 h. El 1719 era del marquès de Llupià amb la mateixa població. El 1787 tenia 44 h i depenia de la parròquia de Puigtinyós. Al segle XVIII pertanyia als Tudó. Cal Tudó és anomenat també castell, o torre de Vilardida, és una gran torre emmerletada i unida a un casal tardà.
Aspecte del nucli de Vilardida
© Alberto González Rovira
A mitjan segle XIX produïa vi, oli, blat i llegums, tenia una fàbrica d’aiguardent, un molí de farina i comercialitzava vi. Fou un municipi independent fins el 1812. La capella de Santa Maria de Vilardida, . Segons una tradició, Vilardida era el que restava del poble de Vilanova dels Gaians, que s’estenia riu avall fins a Montferri. Segons Blasi, els anys vint del segle XX encara en quedaven restes. Possiblement Blasi confonia el suposat poble amb les restes dels molins de Salfores, documentats el 1702.