Vida i obra
Signà part dels treballs com a Hortensi Anguera, S. V. o H. A. Estudià ciències naturals i medicina a Barcelona i a Madrid, on es doctorà el 1922. Fou inspector de ferrocarrils, forense judicial i director (1939-60) de l’Institut Pere Mata, de Reus.
Com a aficionat a l’excursionisme s’interessà per la geologia i el 1919 inicià els estudis de prehistòria. Descobrí diverses coves i jaciments prehistòrics o d’interès geològic al Camp de Tarragona. Obtingué un ràpid reconeixement nacional i internacional, i mantingué una estreta relació amb l’escola de Pere Bosch i Gimpera. Feu conèixer les seves troballes en multitud d’articles, generalment molt breus i esquemàtics. Aplegà les descobertes i les hipòtesis de treball en tres llibres de síntesi, complementaris entre si (1936, 1953, 1973), on es poden resseguir les aportacions més importants sobre la prehistòria a la Catalunya meridional.
A partir de la dècada de 1920 publicà notes sobre la història de la medicina reusenca, aspecte al qual dedicà una atenció creixent durant els anys de maduresa amb llibres més enumeratius que analítics. En col·laboració amb la seva filla Lluïsa Vilaseca i Borràs estudià el gremi d’argenters reusencs i publicà El Reial Col·legi d’Argenters de Reus i els seus antecedents (1970).
Entre les seves obres cal destacar La indústria del sílex a Catalunya. Les estacions tallers del Priorat i extensions (1936), La pesta de l’any 1530 i el pintor Jaume Segarra de Reus (1952), Las industrias del sílex tarraconenses (1953), Hospitals medievals de Reus (1958), Metges, cirurgians i apotecaris reusencs dels segles XIII al XVI i la cofraria de Sant Cosme i Sant Damià, de Reus (1961), Reus y su entorno en la prehistoria (1973), Las industrias de cantos rodados del Cabo de Salou (1975), Informació sanitària del port de Salou (1805): metges i apotecaris reusencs (1730-1840). El canal, Sunyer i Godoy, La guerra napoleònica a Reus, les lluites polítiques i el redreç econòmic (1976) i Epidèmies a Reus (s. XIV-XVI). Notes d’arxiu (1976).
Milità en la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista (1918), i fou secretari de la Institució Catalana d’Història Natural (1919-21) i membre de diverses societats, entre les quals la Société Internationale d’Anthropologie (des del 1928). Fou director del museu —que ara porta el seu nom, Museu Comarcal Salvador Vilaseca— i de l’arxiu municipals reusencs des de la seva obertura, amb una important actuació en la salvaguarda del patrimoni artístic i documental, sobretot entre el 1936 i el 1939. També fou comissari provincial d’excavacions (1941-70). Intervingué activament al Centre de Lectura de Reus i fou redactor de la seva revista (1926-29). Impulsor i president de l’Associació d’Estudis Reusencs, aplegà una important col·lecció de prehistòria. El seu arxiu personal i la col·lecció de prehistòria es conserven al Museu Comarcal de Reus.
Bibliografia
- Figueras, A.; Massó, J.: Salvador Vilaseca. Una obra perdurable, Museu Comarcal Salvador Vilaseca, Reus 1996 [amb la bibliografia completa].
- Guix Sugranyes, J.M.: “Vida i obra de Salvador Vilaseca”, Recull d’Estudis Històrics, Reus 1996.
- Iglésias, J.: Salvador Vilaseca, excursionista científic, Associació Excursionista de Reus, 1976.