i Josep Vilaseca i Casanovas | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Vilaseca i Casanovas

Façana de la casa Dolors Calm, obra de Josep Vilaseca i Casanovas (1903)
© Fototeca.cat
arquitectura arquit
Arquitecte.
Barcelona, 1848 — Barcelona, 1910

Estudià a Madrid i es titulà el 1873. Viatjà per Alemanya amb Lluís Domènech i Montaner, i el 1874 ja era professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, de la qual fou catedràtic fins a la seva mort. Fou també president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya. Autor de l’Arc de Triomf de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, del projecte —amb Domènech— de les Institucions Provincials de Cultura (1877), del taller del moblista Vidal, al carrer de la Diputació, de l’estudi en forma de temple clàssic per als germans Masriera (1882), de la Casa Pia Batlló, a la rambla de Catalunya (1901), de la casa Comas i Argemí, a l’avinguda dela República Argentina (1909), de la casa Cabot, al carrer de Lloria 8 (1906), i de les cases Batlló (carrer de Mallorca passeig de Gràcia) i Bruno Quadros (rambla del Centre). També fou obra seva la desapareguda casa Vilaseca, a la plaça d’Urquinaona (1874). És el més pur representant del premodernisme català, i fou, a més d’arquitecte, exquisit dibuixant i aquarel·lista.

Col·laboració: 
JBN
Llegir més...