Professor assistent a la Universitat Catòlica de Lovaina, el 1971 es doctorà a la Universitat de Barcelona i accedí a la càtedra de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, que exercí fins a la jubilació (2013). Els anys 1979-94 formà part de la comissió tècnica de la Fundació Jaume Bofill. Ha dut a terme nombrosos estudis sobre la sociologia de la religió, especialment sobre l’Església catòlica en el món d’avui. Associat a l’Institute for the Study of Economic Culture, ha estat professor convidat en diverses universitats europees i a la Universitat de Boston.
Ha publicat, entre d’altres, Protestants d’Espanya (1969); La innovación religiosa. Ensayo teórico de sociología de la religión (1972); La secularización en España (1972), amb Jesús Jiménez Blanco; Plegar de viure. Un estudi sobre els suïcidis (1981), amb Salvador Cardús; L’Opus Dei i les seves paradoxes. Un estudi sociològic (1993); Concili endins (1995); La perspectiva sociològica (1998); En comunió i amb llibertat... Cent intervencions en el Concili Provincial Tarraconense (1996), en col·laboració amb Montserrat Coll; Secularització i pluralisme en la societat catalana d’avui (1996); Les noves formes de religiositat (2001); Les altres religions. Minories religioses a Catalunya (2004, coautor); Fills del Concili. Retrat d’una generació de capellans (2011, amb Clara Fons), i Entendre les religions. Una perspectiva sociològica (2015).
Ha traduït al català diversos clàssics del pensament sociològic. El 1995 fou nomenat membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Entre altres reconeixements, ha rebut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (2006), la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària (2009) i la Creu de Sant Jordi (2020). L’any 2019 publicà les memòries Crec recordar.