De molt jove s’instruí en la lluita pels drets dels indígenes, denunciant per mitjans pacífics el règim d’opressió i discriminació de què són objecte per part de les autoritats del país, motiu pel qual el 1992 li fou atorgat el premi Nobel de la pau. El 1981 anà a viure a Mèxic, exiliada pel govern guatemaltec. Participà en les converses de pau entre el govern i els dirigents dels diferents grups guerrillers, que acabaren amb la signatura de l’acord de pau, el 29 de desembre de 1996, i posaren fi a 36 anys de guerra a Guatemala. Creà la Fundació Rigoberta Menchú Tum amb l’objectiu de defensar i promoure els drets dels pobles indígenes. La Fundació participa en el procés de retorn a Guatemala dels indígenes refugiats a Mèxic i fomenta les iniciatives a favor de l’educació per la democràcia i la pau. En l’àmbit internacional, s’implicà en la defensa dels pobles indígenes al si de les organitzacions internacionals i promogué la solució pacífica de conflictes que afecten comunitats indígenes. L’any 1996 fou declarada ambaixadora de bona voluntat per la UNESCO. L’any 1998 rebé el premi Príncipe de Asturias de cooperació internacional, que compartí amb sis dones més. Al final de l’any 1999 presentà una denúncia a l’Audiència Nacional espanyola contra antics càrrecs militars i polítics de Guatemala per un delicte de genocidi contra el poble maia. És membre honorària del Club de Roma.