Educada a Oxford i a Harvard, amb la seva mare Nusrat prosseguí la tasca del seu pare Zulfikar Ali Bhutto , al capdavant del Partit Popular del Pakistan (PPP). Arrestada en 1977-84 pel règim de Zia Ul-Haq, a la caiguda d’aquest esdevingué primera ministra en les eleccions del 1988. Destituïda el 1990 pel cap d’estat, passà a encapçalar l’oposició a la coalició de partits islàmics en el govern. En les eleccions generals del 1993 el PPP ressorgí com a força més votada i Bhutto esdevingué de nou cap de govern. Els continus escàndols en què el seu govern es veié involucrat li impediren de completar la legislatura i, el 1996, fou destituïda pel president del país i, posteriorment, jutjada i condemnada en absència (1999). S'autoexilià a Dubai el 1998, on romangué fins a l’octubre del 2007, després que fos indultada pel govern pakistanès. El mateix dia del seu retorn al Pakistan (octubre de 2007) patí un atemptat del qual resultà il·lesa, però un nou atemptat suïcida el mes de desembre li provocà la mort.
Benazir Bhutto
© Israel Always
Política pakistanesa.