Pere Morey i Servera

(Palma, Mallorca, 23 de desembre de 1941 — Palma, Mallorca, 4 de novembre de 2019)

Escriptor.

Llicenciat en ciències econòmiques (1966), la seva professió com a exportador de productes illencs el portà a viatjar per tot el món, cosa que es reflecteix en la seva obra. Des de la dècada de 1970, col·laborà en diversos mitjans de comunicació, com IB3, Onda Cero i TVE, i treballà també com a professor universitari. La seva obra narrativa comprèn una quarantena de títols i és destinada sobretot al públic juvenil. S’inicià inspirant-se en les rondalles tradicionals, a les quals posteriorment afegí elements de la ciència-ficció, de la literatura fantàstica i mitològica i de la novel·la històrica. Hom pot esmentar Rondalles pels qui les saben totes (1979), la seva primera obra publicada, Rondalles per als qui els agrada la història (1984), Les pedres que suren (premi Joaquim Ruyra 1984 i premi Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya, infantil, 1985), L’anell de Boken-Rau I i II (1981 i 1993), Allò que conta el vent del desert (premi Guillem Cifre de Colonya 1993), El templer i l’arquitecte (1999), Les descomunals aventures del cavaller de l’armadura abonyegada (2002, premi Baltasar Porcel de narrativa d’Andratx), Pirènia, el país que mai no va existir (2011, premi Mallorca Fantàstica), Els casos més espaterrants de l’inspector Tellini Alpesto  (2011), La magrana de foc (2013), Balèria i l’amazona (2016), Els contes de l’Illa petita (2018) i Rondalles Calvianeres (2019). En novel·la eròtica, publicà La ciàtica de mossèn Blai i altres rondalles picantetes  (premi Joanot Martorell 1984) i, en novel·la policíaca, Una olor com de fera (1986), Operació verge negra (1987) i Però tu no eres mort? (1988).