El primer número aparegué el desembre del 1965 i fins el 1967 no tingué un títol estable, atès que es publicà en forma de carta per eludir la censura. Posteriorment aparegué mensualment com a butlletí de la Delegació d’Ensenyament d’Òmnium Cultural i es consolidà, malgrat les fluctuacions en el títol i en les denominacions de les seccions responsables. L’octubre del 1976 aparegué definitivament com a publicació de la Delegació i suplement del Butlletí interior d’Òmnium Cultural.
L’octubre del 1984 adoptà el títol d’Escola Catalana (subtítol del butlletí). A partir d’aleshores es modernitzà i es renovà, i es convertí en una revista de cultura catalana adreçada als mestres i pedagogs. Tractà temes relacionats amb l’ensenyament als Països Catalans, amb preferència els referits a didàctica del català, sociolingüística catalana, qüestions de llengua i literatura d’interès educatiu, altres temes pedagògics i comentaris i crítiques de bibliografia escolar. Publicà sovint números monogràfics. En foren directors, des del 1984, Joan Carreras (1984-86), Josep Varela (1986-88), Ernest Sabater (1988-90), Carme Alcoverro (1990-2010) i Joan Badia. El 2005, coincidint amb el seu quarantè aniversari, la Generalitat de Catalunya li atorgà el Premi Catalunya d’Educació. El darrer número aparegut fou el 479 (desembre del 2012).