Josep Maria Figueres i Artigues

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 31 d’octubre de 1950)

Josep Maria Figueres i Artigues

Historiador.

Professor d’història del periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es doctorà, des del 1991. És autor de mig centenar de llibres sobre periodisme català, catalanisme polític i història cultural, entre els quals destaquen Valentí Almirall (1990), 12 periodistes dels anys trenta (1992), Història contemporània de Catalunya (2000), Veus de l’exili. 20 testimonis de la diàspora catalana (2007), Entrevista a la guerra. De Lluís Companys a Pau Casals (2007), Lluís Companys. De la revolució social al nacionalisme (2015), Periodistes indòmits. Guerra i exili (2016) i Resistència. La premsa en català, censura i repressió (2019). L’any 2021 publicà la biografia Pau Casals, música i compromís, obra de gran format profusament il·lustrat i documentat.

És autor d’un centenar de monografies sobre la història del periodisme català. En sobresurt El primer diari en llengua catalana. Diari Català (1879-1881) (1999, premi Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans). També es poden esmentar La Renaixença. Diari de Catalunya (1881-1905) (1981), Els Papers de Salamanca. Història d’un botí de guerra (amb J. Ferrer i J.M. Sans Travé, 1996), Premsa i nacionalisme. El periodisme en la reconstrucció de la identitat catalana (2002) i Periodisme en la Guerra Civil (2010). Ha estat director científic d’Història del periodisme de Catalunya (2016), en tres volums.

També ha editat Història de la premsa catalana. Recull d’estudis (editor i antòleg, 1991), els sumaris dels consells de guerra a Enric Prat de la Riba (1996), Lluís Companys (1997) i Manuel Carrasco i Formiguera (1999), i el recull de cròniques Madrid en guerra (2004), Pau Casals, escrits i discursos: pau, pau i sempre pau! (2010), Les cròniques de guerra de Lluís Capdevila (2011), Lluís Companys. Contra la guerra. Escrits i intervencions contra el conflicte del Marroc (1921-1923) (2015) i l’edició de l’obra completa de Valentí Almirall (des del 2009, publicada per l’IEC).

Ha analitzat la visió de la realitat catalana des de la premsa de Madrid a “El País” a Catalunya. Anàlisi de la presència del diari “El País” a Catalunya (1982-1985) (1986) i Història de l’anticatalanisme. El diari ABC i els seus homes (1997).

Col·labora en revistes i diaris, i ha comissariat diverses exposicions, entre d’altres “Aurora. La Segona República a Sant Cugat del Vallès” (2006) i “Pau Casals i l’exili” (2008). És director de Gazeta, de la col·lecció “Memòria del segle XX”, coordinador de les Jornades d’Història de la Premsa, membre del consell assessor del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i de la junta de la Societat Catalana d’Estudis Històrics. Ha obtingut diversos guardons pels seus estudis.