S’organitza territorialment en dotze delegacions arreu de Catalunya i comprèn diversos òrgans tècnics, que són el Comitè Català de Campaments, el Comitè Català d’Escalada Esportiva, el Comitè Català d’Esquí de Muntanya, el Comitè Català de Marxes, el Comitè Català de Ral·lis d'Alta Muntanya, el Comitè Català de Refugis, el Comitè Català de Senders, el Comité Català de Curses de Muntanya, el Comité de Descens de Barrancs i el Comité Català de Natura. També està capacitada per a la formació específica a través de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya (ECAM), per a l’organització dels Campionats de Catalunya i de la Copa Catalana de les diferents disciplines, a més de tenir competències sobre les seleccions catalanes de curses de muntanya, d’esquí de muntanya i d’escalada esportiva.
Des del 1966 la FEEC edita la revista Vèrtex --editada en català des del 1970--, i des del final dels anys noranta publica el Butlletí de la FEEC i té una pàgina web.
Al desembre de 2012 aplegava més de 400 entitats i tenia més de 37.500 llicències federatives emeses. El mateix any fou la primera federació esportiva catalana reconeguda oficialment com a membre d’un organisme federatiu internacional, la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme (UIAA).
El precedent de la FEEC fou la Lliga de les Societats Excursionistes de Catalunya, creada el 1920 i presidida per Cèsar August Torra. La Lliga fou promoguda des de l’Aplec Excursionista de Poblet (1910) i els congressos excursionistes de Lleida (1911) i de Manresa (1912). Amb el cop d’estat del 1923 la Lliga fou clausurada, tot i que es mantingué un secretariat de coordinació. El 1930 sen restabliren les funcions i adoptà la denominació de Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, sota la presidència del CEC, que exercia de Francesc Maspons i Anglasell. En aquesta nova etapa es crearen el Comitè Català de Refugis (1931) i la Federació Catalana d’Esquí (1933). Després de la Guerra Civil Espanyola, a conseqüència de la qual la FEEC fou clausurada, el 1940 es constituí la Federación de Montañismo y Esquí de los Pirineos Orientales, que l’any següent passà a denominar-se Federación Catalana de Esquí. El 1946 es recuperà la Federación Española de Montañismo (FEM) i es crearen les delegacions territorials, entre les quals hi havia la catalana. El 1962 la Delegación Regional para Cataluña es convertí en la Federación Catalana de Montañismo. El 1977 les entitats excursionistes decidiren recuperar la denominació del 1930 i dotar-se d’un nou estatut, que fou adaptat als nous temps i legislacions abans d’ésser aprovat el 1991. Té la seu a Barcelona.
Engloba les pràctiques d’excursionisme, senderisme, marxes, escalada en roca, escalada esportiva, escalada en glaç, alpinisme, esquí de muntanya, descens de barrancs, bicicleta tot terreny, curses de muntanya, acampada esportiva, raquetes de neu i raids d’esports de muntanya. Regula les competicions catalanes d’aquestes modalitats, n’elabora el calendari, organitza jornades i prepara la selecció catalana de curses de muntanya, d’esquí de muntanya, d’escalada esportiva i de raquetes de neu. La selecció de curses de muntanya s’ha proclamat campiona del món sis vegades consecutives (2005-11, 2013). També planifica cursos de formació a través de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya (ECAM), creada el 1978, i que té més de 150 instructors. Gestiona els centres de tecnificació d’esquí de muntanya, d’alpinisme, d’escalada esportiva, de curses de muntanya i el grup femení d’alpinisme. Disposa de 23 refugis de muntanya i ha controlat la senyalització de més de 9.000 km de senders de gran recorregut per tot Catalunya. Des del 1970 participa en l’organització de la Renovació de la Flama de la Llengua i, des del 1977, de l’Aplec Excursionista dels Països Catalans i, des del 1979, de la trobada anual del Grup Cavall Bernat. Fou present en el Congrés Excursionista Català el 1977 i el 1981, i tutelà la següent edició del congrés l’any 2011. És la primera federació esportiva catalana que fou reconeguda oficialment com a membre d’un organisme federatiu internacional, la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme (2000).