La seva família, com molts txetxens, fou deportada per Stalin el 1944, però retornà el 1957. Es graduà a l’escola superior d’artilleria de Tbilisi (1972) i completà estudis a Leningrad (1981), i ascendí fins al grau de coronel. El 1991 participà en operacions de repressió dels secessionismes bàltics. El 1992 abandonà l’exèrcit rus i organitzà, amb Djokar Dudàjev, l’exèrcit txetxè, del qual fou cap d’estat major, al front del qual infligí severes derrotes a l’exèrcit rus durant la primera guerra txetxena (1994-96). El 1996 substituí Dudàjev (assassinat pels russos) com a primer ministre i des d’aquest càrrec negocià amb Rússia l’acord de pau de Khasav'urt (agost del 1996). Posteriorment davant de l’ascens de la guerrilla musulmana liderada per Xàmil Basàjev, anà perdent el control del país i el govern rus li retirà el reconeixement com a interlocutor. Arran de l’ofensiva russa que desencadenà la segona guerra txetxena (octubre de 1999) s’uní aleshores a la guerrilla, tot i que sempre defensà la via de la negociació. Condemnà tant les brutalitats de l’exèrcit rus com les del terrorisme de Basàjev i els seus aliats (molt especialment la massacre de Beslan al setembre del 2004). Fou mort per l’exèrcit rus.